QUADRE

Andrea, una xica d’uns 25 anys i no molt alta i molt simpatica. Treballa en una oficina fent els documents d’empreses.

Hui dilluns ha rep un missatge d’un nombre desconegut, no sabia que fer si contestar o no. A la nit quan va finalitzar el treball va contestar sense saber qui era.

_ Qui eres?

_Soc la teva amiga de la infancia, Clara, anavem juntes al colegi i he recuperat el teu nombre de telefon.

_Home!! Quina alegria parlar amb tu, quant de temps.

_ Podriem quedar una vesprada per a veure’ns.

_Clar que si, jo puc el divendres, abans no perque estic treballant.

_ Okey, a les seis en la cafeteria de la placa.

_Fins el divendres.

Ja es divendres pel mati hui les ha dit el cap que hi ha molt de treball i que no poden descansar, tan sol per a menjar mitja hora. Vaja dia nefastic te Andrea esta molt cansada i acaba d’acordar_se que havia quedat amb Clara.

Son les sis i mitja, Andrea esta esperant i la seva amiga encara no ha arrivat. Ell no sabia que pensar , si l’havia passat aluna cosa o l’havia deixat sola.

El dissabte va rebre un missatge de Clara que li deia :

_No vaig anar perque de cami a la cafeteria vaig tindre un accident amb en cotxe i estic a l’hospital

_No pasa res que te mijores pront dema anire a veure’t. Un bes molt gran.