Rondalles

Rondalles

Una rondalla és un relat o una narració en prosa. És de tradició oral que conta fets imaginaris amb uns personatges, un argument i un espai determinat.

Grups destacats

• Les rondalles meravelloses: intervenen éssers humans sobrenaturals i objectes màgics.
• Les rondalles d’animals: els protagonistes de la historia són animals i la fam és el fet del conflicte.
• Les rondalles de costums: intervenen personatges humans que resolen conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa.

Estructura

• Situació inicial: es presenten alguns del personatges amb les seues circumstàncies.
• Conflicte: acció que modifica la situació inicial.
• Acció: reacció dels personatges per a resoldre el conflicte. És la part més important de la narració.
• Resolució: és el resultat de la part anterior.
• Situació final: tornada a una situació estable diferent a la del inici.

Personatges

En les rondalles sol haver 7 tipus de personatges com:

• L’heroi.
• El fals heroi.
• L’agressor, que és el personatge que s’enfronta contra el protagonista.
• El donant, es a dir, el que s’encarrega de transmetre l’objecte màgic a l’eroi.
• La víctima.
• Els auxiliars, són els que ajuden al protagonista.

Fórmules fixes

Indiquen el inici i el final, per exemple, a l’hora d’obrir un relat la fórmula més coneguda és: “Hi havia una vegada…”. I a l’ora de tancar el relat: “Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit”.

Entre els escriptors que va fer una tasca de recapitulació de les rondalles destaca Enric Valor.

ENRIC VALOR

Enric Valor va nàixer el 22 d’agost de 1911 a Castalla i va morir el 13 de gener de 2000 a València, va fer uns del treballs més importants de la recolecció i recuperació de la lexicografia valenciana.

Ell va escriure el seu primer conte als 15 anys “L’experiment de Strolowickz”.

En 1934 va impulsar les normes de valencià on va publicar els seus primers cursos de llengua catalana.

També van destacar els seus estudis recopilant contes, faules i històries populars en la comarca d’Alcoi.

En 1983 va publicar La flexió verbal que es va convertir en el referent principal per a la normativa actual del verbs i s’utilitza com a material bàsic en les escoles valencianes.